CONCLUSIONS

Després del curt i precipitat camí recorregut, la principal conclusió que em ve al cap és

LA MANCA DE TEMPS

Aquesta manca de temps ha impedit acabar el procés de presentació i aprovació del PAD. Després de moltes hores de reunions i acords, el projecte queda en el seu punt més crític, si comptam amb el panorama que viuran els centres educatius a partir del curs vinent.

De fet, crec que el camí que hauran de seguir dins el centre a partir d'ara serà posar a damunt la taula tots els dubtes que els sorgeixin als professors sobre la possibilitat de dur a terme totes aquelles decisions preses en quant a les opcions més adients al seu context.

Aquest camí que queda es presenta complicat, perquè la situació econòmica no els acompanyarà i s'haurà d'optar per unes altres metodologies diferents a les proposades, però que al mateix temps i dins les possibilitats siguin eficients, la qual cosa resulta bastant improbable.

Bé, en quant a altres conclusions sobre la tasca feta, el més significatiu sota el meu parer és:

• Malgrat els avenços del professorat en quant a on se situen les dificultats d'aprenentatge dels alumnes, diria que encara molt pocs veuen una part d'aquestes dificultats en la mateixa pràctica educativa. Si un s'atura a reflexionar pot veure que és en les nostres mans on està part de la solució a aquestes dificultats. Nosaltres, tots els professors, som els responsables de l'atenció a la diversitat de tot l'alumnat, malgrat hem de comptar amb l'assessorament del departament d'orientació i de vegades cal una avaluació psicopedagògica per part de l'orientadora.

L'ORIENTACIÓ ESCOLAR PERSEGUEIX LA MILLORA DEL RENDIMENT ACADÈMIC, SE CENTRA EN ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE I CERCA LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA

• L'orientadora, a més de tasques més pròpies de models clínics o humanistes (he pogut observar intervencions com entrevistes informals en temps de pati a alumnes amb alguns petits problemes emocionals, o entrevistes amb alguna família amb una filla amb dificultats d'aprenentatge), té com a principal funció assessorar el centre en quant a recursos que serveixen per millorar la pràctica educativa. Veig que el rol de l'orientadora només el té clar ella mateixa i l'equip directiu, la qual cosa dificulta bastant la seva tasca, ja que els professors estan esperant unes solucions que ella tota sola no els pot oferir. Així, jo proposaria que a principi de curs es donés alguna explicació per departaments de la feina que ella fa al centre, per evitar confusions i enfrontaments o decepcions innecessàries. A més, les relacions personals afecten les intervencions per molt professional que es vulgui ser, i el fet que ella formi part del claustre implica una situació de tu a tu, que potser és beneficiosa en alguns casos, però en altres dificulta la feina, i es posa en dubte la validesa de les seves intervencions o dels seus assessoraments.

L'OBJECTIU PRINCIPAL DE L'ORIENTACIÓ ES DIRIGEIX A TOTS ELS ALUMNES, AMB LA QUAL COSA COBRA ESPECIAL IMPORTÀNCIA L'ASSESSORAMENT I AJUDA ALS PARES, ALS PROFESSORS I A TOT EL CENTRE ESCOLAR

• Arrel de la segona conclusió, hom pot deduir que l'activitat dels professors no es limita a una activitat merament instructora, sinó que al mateix temps és una activitat orientadora. Així, la funció tutorial pren tot el seu significat, i es demana poder coordinar els horaris de les tutories amb les de l'orientadora per poder optimitzar els recursos i les decisions derivades de les coordinacions, que incidirien positivament en la pràctica educativa.

TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS I TOTS ELS PROFESSORS ELS HAN D'ATENDRE CONFORME A LES SEVES NECESSITATS, APTITUDS I INTERESSOS

• L'atenció a la diversitat és una responsabilitat de tota la comunitat educativa. Però per fer una feina realment conscient i positiva és necessari crear espais i temps reals per a la reflexió, que permetin arribar a consensos, ja que imposar un PAD no serveix de res.

• L'atenció a la diversitat necessita de recursos abundants i variats per poder-se dur a terme, però, sobretot, és necessari un canvi d'actituds que possibiliti una vertadera atenció. A més, sota el meu parer, els propis alumnes han d'estar informats del que significa l'atenció a la diversitat, per evitar les contínues comparacions entre alumnes, que els poden ocasionar confusions, sobre tot pel que fa al tema de l'avaluació.