CONCLUSIONS

Després del curt i precipitat camí recorregut, la principal conclusió que em ve al cap és

LA MANCA DE TEMPS

Aquesta manca de temps ha impedit acabar el procés de presentació i aprovació del PAD. Després de moltes hores de reunions i acords, el projecte queda en el seu punt més crític, si comptam amb el panorama que viuran els centres educatius a partir del curs vinent.

De fet, crec que el camí que hauran de seguir dins el centre a partir d'ara serà posar a damunt la taula tots els dubtes que els sorgeixin als professors sobre la possibilitat de dur a terme totes aquelles decisions preses en quant a les opcions més adients al seu context.

Aquest camí que queda es presenta complicat, perquè la situació econòmica no els acompanyarà i s'haurà d'optar per unes altres metodologies diferents a les proposades, però que al mateix temps i dins les possibilitats siguin eficients, la qual cosa resulta bastant improbable.

Bé, en quant a altres conclusions sobre la tasca feta, el més significatiu sota el meu parer és:

• Malgrat els avenços del professorat en quant a on se situen les dificultats d'aprenentatge dels alumnes, diria que encara molt pocs veuen una part d'aquestes dificultats en la mateixa pràctica educativa. Si un s'atura a reflexionar pot veure que és en les nostres mans on està part de la solució a aquestes dificultats. Nosaltres, tots els professors, som els responsables de l'atenció a la diversitat de tot l'alumnat, malgrat hem de comptar amb l'assessorament del departament d'orientació i de vegades cal una avaluació psicopedagògica per part de l'orientadora.

L'ORIENTACIÓ ESCOLAR PERSEGUEIX LA MILLORA DEL RENDIMENT ACADÈMIC, SE CENTRA EN ELS PROCESSOS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE I CERCA LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA

• L'orientadora, a més de tasques més pròpies de models clínics o humanistes (he pogut observar intervencions com entrevistes informals en temps de pati a alumnes amb alguns petits problemes emocionals, o entrevistes amb alguna família amb una filla amb dificultats d'aprenentatge), té com a principal funció assessorar el centre en quant a recursos que serveixen per millorar la pràctica educativa. Veig que el rol de l'orientadora només el té clar ella mateixa i l'equip directiu, la qual cosa dificulta bastant la seva tasca, ja que els professors estan esperant unes solucions que ella tota sola no els pot oferir. Així, jo proposaria que a principi de curs es donés alguna explicació per departaments de la feina que ella fa al centre, per evitar confusions i enfrontaments o decepcions innecessàries. A més, les relacions personals afecten les intervencions per molt professional que es vulgui ser, i el fet que ella formi part del claustre implica una situació de tu a tu, que potser és beneficiosa en alguns casos, però en altres dificulta la feina, i es posa en dubte la validesa de les seves intervencions o dels seus assessoraments.

L'OBJECTIU PRINCIPAL DE L'ORIENTACIÓ ES DIRIGEIX A TOTS ELS ALUMNES, AMB LA QUAL COSA COBRA ESPECIAL IMPORTÀNCIA L'ASSESSORAMENT I AJUDA ALS PARES, ALS PROFESSORS I A TOT EL CENTRE ESCOLAR

• Arrel de la segona conclusió, hom pot deduir que l'activitat dels professors no es limita a una activitat merament instructora, sinó que al mateix temps és una activitat orientadora. Així, la funció tutorial pren tot el seu significat, i es demana poder coordinar els horaris de les tutories amb les de l'orientadora per poder optimitzar els recursos i les decisions derivades de les coordinacions, que incidirien positivament en la pràctica educativa.

TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS I TOTS ELS PROFESSORS ELS HAN D'ATENDRE CONFORME A LES SEVES NECESSITATS, APTITUDS I INTERESSOS

• L'atenció a la diversitat és una responsabilitat de tota la comunitat educativa. Però per fer una feina realment conscient i positiva és necessari crear espais i temps reals per a la reflexió, que permetin arribar a consensos, ja que imposar un PAD no serveix de res.

• L'atenció a la diversitat necessita de recursos abundants i variats per poder-se dur a terme, però, sobretot, és necessari un canvi d'actituds que possibiliti una vertadera atenció. A més, sota el meu parer, els propis alumnes han d'estar informats del que significa l'atenció a la diversitat, per evitar les contínues comparacions entre alumnes, que els poden ocasionar confusions, sobre tot pel que fa al tema de l'avaluació.

 

I ara com duim a les aules tot el que tenim?

Una vegada finalitzades les diferents reunions amb els professionals del centre, i prenent com a referència la situació actual respecte a l'atenció a la diversitat, podríem arribar a la conclusió que la feina feta ens servirà de ben poc de cara al curs vinent.

Aquest aspecte ha estat molt discutit amb els diferents implicats, ja que mentre els membres del departament d'orientació insisteixen en la necessitat d'explicitar al PAD clarament que tots els suports s'han de dur a terme dins l'aula, l'orientadora i l'equip directiu aposten per flexibilitzar aquest punt. De fet, no els quedarà més remei, ja que a hores d'ara i amb les retallades anunciades des del Govern, l'escola inclusiva està seriosament en perill d'extinció.

M'explic:

Des de fa anys, sobretot les PT, han estat fent una feina molt interessant des de les aules, aprofitant al màxim les possibilitats que ofereix el fet de tenir dos professors dins l'aula, mentre que des d'altres departaments han optat per fer desdoblaments en grups homogenis (per exemple, quan s'han format els grups de "Taller de Matemàtiques") establint 3 nivell diferents, amb el que aquest fet suposaria si tenim en compte la influència de les expectatives en el rendiment acadèmic dels alumnes.

Quan vaig realitzar les observacions em vaig adonar que "cada maestrillo tiene su librillo", i mentre els professors de suport més formats en quant a atenció a la diversitat posaven en marxa tota una sèrie d'estratègies per poder atendre tot l'alumnat, altres es dedicaven a fer una espècie de "repàs a l'antiga" quan hi ha dos dins l'aula (quan no se'n anaven, per exemple, a fer fotocòpies...).

I clar, la qüestió és que, sigui quina sigui l'opció presa des de tot l'equip docent, les decisions s'haurien de respectar pel bé de tot l'alumnat. El que no és lògic és que a català tots siguin diversos i estiguin ben atesos, i arribin a una altra matèria i segueixin exigint-los a tots el mateix nivell.

De totes formes, degut a la manca de temps, jo no he pogut observar tota la realitat del centre, i encara que els professors s'han mostrat en tot moment disposats a ajudar-me  permetent-me l'entrada a les seves sessions, el que és cert és que he notat en alguns moments una certa incomoditat en sentir-se observats, més quan no tenien massa ben preparada la sessió i jo no he pogut observar a fons com s'atenen els alumnes amb més dificultats...