I ara com duim a les aules tot el que tenim?

Una vegada finalitzades les diferents reunions amb els professionals del centre, i prenent com a referència la situació actual respecte a l'atenció a la diversitat, podríem arribar a la conclusió que la feina feta ens servirà de ben poc de cara al curs vinent.

Aquest aspecte ha estat molt discutit amb els diferents implicats, ja que mentre els membres del departament d'orientació insisteixen en la necessitat d'explicitar al PAD clarament que tots els suports s'han de dur a terme dins l'aula, l'orientadora i l'equip directiu aposten per flexibilitzar aquest punt. De fet, no els quedarà més remei, ja que a hores d'ara i amb les retallades anunciades des del Govern, l'escola inclusiva està seriosament en perill d'extinció.

M'explic:

Des de fa anys, sobretot les PT, han estat fent una feina molt interessant des de les aules, aprofitant al màxim les possibilitats que ofereix el fet de tenir dos professors dins l'aula, mentre que des d'altres departaments han optat per fer desdoblaments en grups homogenis (per exemple, quan s'han format els grups de "Taller de Matemàtiques") establint 3 nivell diferents, amb el que aquest fet suposaria si tenim en compte la influència de les expectatives en el rendiment acadèmic dels alumnes.

Quan vaig realitzar les observacions em vaig adonar que "cada maestrillo tiene su librillo", i mentre els professors de suport més formats en quant a atenció a la diversitat posaven en marxa tota una sèrie d'estratègies per poder atendre tot l'alumnat, altres es dedicaven a fer una espècie de "repàs a l'antiga" quan hi ha dos dins l'aula (quan no se'n anaven, per exemple, a fer fotocòpies...).

I clar, la qüestió és que, sigui quina sigui l'opció presa des de tot l'equip docent, les decisions s'haurien de respectar pel bé de tot l'alumnat. El que no és lògic és que a català tots siguin diversos i estiguin ben atesos, i arribin a una altra matèria i segueixin exigint-los a tots el mateix nivell.

De totes formes, degut a la manca de temps, jo no he pogut observar tota la realitat del centre, i encara que els professors s'han mostrat en tot moment disposats a ajudar-me  permetent-me l'entrada a les seves sessions, el que és cert és que he notat en alguns moments una certa incomoditat en sentir-se observats, més quan no tenien massa ben preparada la sessió i jo no he pogut observar a fons com s'atenen els alumnes amb més dificultats...