FASE 1: Avaluació del context (07.03.12) - L'orientadora com a docent

EL PROGRAMA SOCIEDUCATIU ALTER

Els alumnes amb dificultats greus d’adaptació a l’entorn escolar derivades de condicions especials de caràcter escolar, social, personal i/o familiar, a partir dels 14 anys, poden participar, com a mesura extraordinària, en programes d’intervenció socioeducativa d’escolaritat compartida, un cop exhaurides totes les mesures d’atenció personalitzada dissenyades en el projecte d’intervenció educativa del centre.

Els programes d’intervenció socioeducativa són una mesura extraordinària destinada a alumnes per als quals s’aconsella una escolarització compartida a fi que, mitjançant intervencions de compensació educativa reflectides en adaptacions curriculars significatives, puguin assolir els objectius de l’etapa. 

A les 8.05 comença la classe amb els alumnes del Programa. Són 6, dels quals 1 no vé i 2 arriben tard. A més, no duen cap material, i això que cada setmana l'orientadora s'encarrega de proporcionar-los tot allò que necessiten.

Per sort (o no), dels 5 alumnes que venen, 3 han estat alumnes meus a tercer i quart curs de primària i , per tant, em puc situar immediatament en el context que tenen a casa seva per entendre part de les seves conductes.

Semblen contents de veure'm per allà, encara que un d'ells, un alumne diagnosticat de TDAH i que va ser tutorand meu durant el segon cicle de primària, s'encarrega de recordar-me que jo li cridava molt... això em fa reflexionar, ja que no record aquest alumne com a especialment problemàtic amb mi, ja que sempre em respectava i no solia traspassar la línia que jo li marcava en quant a comportament. Però ve, és interessant veure com passa el temps i com evolucionen els casos. M'entristeix, però, veure que tots els recursos per a l'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT destinats a aquests alumnes no han aliviat gaire la seva problemàtica.

Si ens situam en una perspectiva sistèmica podem entendre que el pes que té el microsistema família és major que el que jo pensava, i les discotinuïtats en les actuacions família-escola, afecten tan significativament aquests joves que no s'ha pogut amplificar l'efecte educatiu de l'escola en benefici del seu desenvolupament.

Això em desanima i em fa dubtar de la nostra tasca com a psicopedagogs quan tanmateix a les famílies no els arriben els recursos que necessiten com caldria. Potser s'hauria d'insistir més en el desenvolupament de programes a nivell local per ajudar a les famílies des d'una perspectiva comunitària. 

La classe amb aquests alumnes resulta bastant complicada de dur. Un d'ells ve medicat (o potser d'una altra manera que nosaltres sospitam) i la veritat és que "arrencar" costa. Els donam els diaris per llegir i seleccionen una notícia damunt la qual treballam. Per casualitat, es tracta d'un cas de pedaràstia en el qual està implicat un jove que ells coneixen personalment, perquè és un personatge molt popular a l'illa. Per tant, la notícia dóna peu a què puguin sortir tots tipus de comentaris en els quals els prejudicis i la falta d'educació i valors es fa palesa.

En conclusió, mantenir aquests alumnes dins el centre durant 1 dia a la setmana és complicat de dur, i més si el centre no compta amb recursos per poder-los atendre'ls com caldria. La sessió, que dura 2 hores, s'ha de dur a terme a la biblioteca (en desús) i no tenen ni un simple ordinador per poder fer tasques més engrescadores per ells.